Tal i com també em va passar a l’anterior PAC, denoto
un canvi entre el nivell d’inici i l’actual, ha hagut un canvi en el meu model
mental, desitjat i esperat, ja que com deia a la primera presentació de
l’assignatura el meu interès era el d’aprendre i millorar. Inicialment, per
exemple, la simplicitat del primer mapa
conceptual, pel que feia els conceptes, el nodes les relacions era
significativa del meu punt de partida vers les TIC, TE, CTS, … i vaig ser-ne
conscient quan vaig fer els següents mapes, fent servir el cmaptools. He de dir
que en un primer moment, va significar
una dificultat, doncs desconeixia el funcionament de l’eina; però de mica en
mica, i amb l’ajut de l’aula, treballant de manera col·laborativa, aquest es va
expandir significativament en conceptes, nodes….
Degut a que els mapes de conceptes impliquen un alt
grau de concentració i reflexió en la seva elaboració i una implicació activa
en la seva creació, penso que són una eina força útil, tant per aprendre com
per avaluar l’aprenentatge, ja que per a realitzar-los has d’haver entès, meditat
i adaptat allò que vols plasmar al mapa.
Seguint amb l’enfocament constructivista, durant tot
el semestre he experimentat constants conflictes cognitius, a vegades provocats
per les lectures, pels companys o pel propi consultor. Entenc, ara, que per
aprendre ha d’haver primer confrontació entre el que ja sé i el que de
modificar del meu saber per donar pas a un altre coneixement més extens més
vàlid i més resolutiu, és a dir, per a que es doni aprenentatge, hem de ser éssers
actius i no mers receptors de la informació.
Durant el semestre se’ns ha proposat situacions d’aprenentatge,
reptes que m’han fet dubtar i m’han fet
cercar solucions, noves explicacions, nous camins, per resoldre les noves
situacions, els nous conflictes i expandir d’aquesta manera els meus esquemes.
El conflicte sorgeix quan un coneixement es posat en dubte per un nou coneixement,
cosa que ens obliga a crear nous esquemes; i és llavors quan es dona l’aprenentatge
significatiu, buscant un compromís conceptual alt, entès com la intencionalitat
del canvi conceptual. Aquest va ser el cas del debat, on vaig d’argumentar i
contra argumentar la nova visió que les lectures i materials de l’assignatura
em proporcionaven.
El corrent CTS cerca augmentar el compromís conceptual
fer servir les noves tecnologies i acabar de construir els seus propis models
mentals. A partir del debat vaig ser capaç d’entendre dues realitats que
semblen enfrontades: els sociodeterministes i els tecnodeterministes. Vaig
poder valorar l’influx de la tecnologia en l’evolució de la societat i de la
societat en la tecnologia; amb les seves conseqüències, connexions, excepcions...
Vaig comprendre el potencial, que te
avui dia la tecnologia, però també del fet de com poder extreure profit d’aquesta.
La troballa de les eines emprades durant les Pacs, m’han obert nous dominis aplicació
pràctica i m’han servit en la meva tasca. Un
exemple pot ser el Model d’històries. Al principi no entenia la
funcionalitat d’una eina de treball com la base de dades KITE ni dels models d’històries.
Però arran de la pac2.1 ( i especialment
de la PAC 2.3) vaig veure la importància d’aquesta eina tan útil. El fet
d’aprendre de l’experiència dels altres, sense que això signifiqui “copiar” i
sí compartir i col·laborar.
Un dels focus
més destacats de l’assignatura ha estat la importància de l’aprenentatge
significatiu. Sóc del parer que la
millor manera d’entendre la teoria és transformar-la en pràctica i això és el
que vam fer a la Pac2.3 amb el disseny i posada en pràctica d’activitats, és on
realment t’has d’enfrontar a la realitat: aula, recursos, … i on la creativitat
i participació de l’aula aportant idees i formes, juguen un paper important. L’ús de les TIC en
el disseny de situacions d’aprenentatge proporciona un estímul extra per part
dels aprenents, la seva implicació i motivació, subministrant un aprenentatge significatiu,
real. És bo utilitzar els conflictes o problemes amb els que ens trobem a diari,
ja que els podem fer servir per produir aprenentatge significatiu, objectiu principal
de tot aprenentatge, donat que emergeix directament de l’aprenent.
El fet de realitzar un exercici metacognitiu, després
de cada PAC on calia autoavaluar-se i prendre consciència del procés realitzat.
Ha significat per a mi, una tasca
novadosa i promotora d’autoconsciència, però alhora prou difícil. Autoavaluar-se
a una mateixa és més difícil que avaluar a l’altre. Tanmateix trobo que és una perícia
necessària per avaluar realment la feina feta des duna perspectiva objectiva; encara
que continuo pensant que és un exercici difícil. Per finalitzar, m’agradaria
afegir que, que m’ha sembla molt interessant i profitós conèixer i aprofundir
en nous programes, eines i recursos; i, especialment, en les possibilitats que
ofereixen les eines TIC com a mediadores de situacions d’aprenentatge i
ensenyament. I que, malgrat el poc temps que teníem, les nombroses activitats
obligatòries i opcionals i l’esforç que em va ser requerit per seguir-la
adequadament, n’he adquirit un aprenentatge prominent que de ben segur em servirà.
