Vistas de página en el último mes

domingo, 17 de junio de 2012

AUTOAVALUACIÓ DE L’AVALUACIÓ CONTINUADA


Tal i com també em va passar a l’anterior PAC, denoto un canvi entre el nivell d’inici i l’actual, ha hagut un canvi en el meu model mental, desitjat i esperat, ja que com deia a la primera presentació de l’assignatura el meu interès era el d’aprendre i millorar. Inicialment, per exemple,  la simplicitat del primer mapa conceptual, pel que feia els conceptes, el nodes les relacions era significativa del meu punt de partida vers les TIC, TE, CTS, … i vaig ser-ne conscient quan vaig fer els següents mapes, fent servir el cmaptools. He de dir que  en un primer moment, va significar una dificultat, doncs desconeixia el funcionament de l’eina; però de mica en mica, i amb l’ajut de l’aula, treballant de manera col·laborativa, aquest es va expandir significativament en conceptes, nodes….
Degut a que els mapes de conceptes impliquen un alt grau de concentració i reflexió en la seva elaboració i una implicació activa en la seva creació, penso que són una eina força útil, tant per aprendre com per avaluar l’aprenentatge, ja que per a realitzar-los has d’haver entès, meditat i adaptat allò que vols plasmar al mapa.
Seguint amb l’enfocament constructivista, durant tot el semestre he experimentat constants conflictes cognitius, a vegades provocats per les lectures, pels companys o pel propi consultor. Entenc, ara, que per aprendre ha d’haver primer confrontació entre el que ja sé i el que de modificar del meu saber per donar pas a un altre coneixement més extens més vàlid i més resolutiu, és a dir, per a que es doni aprenentatge, hem de ser éssers actius i no mers receptors de la informació.
Durant el semestre se’ns ha proposat situacions d’aprenentatge, reptes que m’han fet  dubtar i m’han fet cercar solucions, noves explicacions, nous camins, per resoldre les noves situacions, els nous conflictes i expandir d’aquesta manera els meus esquemes. El conflicte sorgeix quan un coneixement es posat en dubte per un nou coneixement, cosa que ens obliga a crear nous esquemes; i és llavors quan es dona l’aprenentatge significatiu, buscant un compromís conceptual alt, entès com la intencionalitat del canvi conceptual. Aquest va ser el cas del debat, on vaig d’argumentar i contra argumentar la nova visió que les lectures i materials de l’assignatura em proporcionaven.
El corrent CTS cerca augmentar el compromís conceptual fer servir les noves tecnologies i acabar de construir els seus propis models mentals. A partir del debat vaig ser capaç d’entendre dues realitats que semblen enfrontades: els sociodeterministes i els tecnodeterministes. Vaig poder valorar l’influx de la tecnologia en l’evolució de la societat i de la societat en la tecnologia; amb les seves conseqüències, connexions, excepcions... Vaig comprendre el potencial,  que te avui dia la tecnologia, però també del fet de com poder extreure profit d’aquesta. La troballa de les eines emprades durant les Pacs, m’han obert nous dominis aplicació pràctica i m’han servit en la meva tasca. Un  exemple pot ser el Model d’històries. Al principi no entenia la funcionalitat d’una eina de treball com la base de dades KITE ni dels models d’històries. Però arran de la pac2.1  ( i especialment de la PAC 2.3) vaig veure la importància d’aquesta eina tan útil. El fet d’aprendre de l’experiència dels altres, sense que això signifiqui “copiar” i sí compartir i col·laborar.
 Un dels focus més destacats de l’assignatura ha estat la importància de l’aprenentatge significatiu. Sóc del parer que  la millor manera d’entendre la teoria és transformar-la en pràctica i això és el que vam fer a la Pac2.3 amb el disseny i posada en pràctica d’activitats, és on realment t’has d’enfrontar a la realitat: aula, recursos, … i on la creativitat i participació de l’aula aportant idees i formes,  juguen un paper important. L’ús de les TIC en el disseny de situacions d’aprenentatge proporciona un estímul extra per part dels aprenents, la seva implicació i motivació, subministrant un aprenentatge significatiu, real. És bo utilitzar els conflictes o problemes amb els que ens trobem a diari, ja que els podem fer servir per produir aprenentatge significatiu, objectiu principal de tot aprenentatge, donat que emergeix directament de l’aprenent.
El fet de realitzar un exercici metacognitiu, després de cada PAC on calia autoavaluar-se i prendre consciència del procés realitzat. Ha significat per a mi,  una tasca novadosa i promotora d’autoconsciència, però alhora prou difícil. Autoavaluar-se a una mateixa és més difícil que avaluar a l’altre. Tanmateix trobo que és una perícia necessària per avaluar realment la feina feta des duna perspectiva objectiva; encara que continuo pensant que és un exercici difícil. Per finalitzar, m’agradaria afegir que, que m’ha sembla molt interessant i profitós conèixer i aprofundir en nous programes, eines i recursos; i, especialment, en les possibilitats que ofereixen les eines TIC com a mediadores de situacions d’aprenentatge i ensenyament. I que, malgrat el poc temps que teníem, les nombroses activitats obligatòries i opcionals   i l’esforç que em va ser requerit per seguir-la adequadament, n’he adquirit un aprenentatge prominent que de ben segur em servirà.

CONCLUSIONS



L’activitat realitzada ha suposat tot un repte i m’ha fet enfrontar-me, no solament al món de les TIC, ja de per si complex, sinó que he hagut d’estar molt pendent de mantenir a la pràctica les premisses de l’aprenentatge significatiu de Jonassen i de realitzar-les i posar-les en pràctica apostant per l’empatia i el respecte cap a la diversitat de l’ altre, tot i així, tal i com he volgut deixar pales en diferents apartats d’aquest informe, la base principal que suporta tot aquest treball ha estat que quan l’inconvenient o el conflicte té un sentit, per qui l’ha de solucionar, es converteix en un problema significatiu, el qual té moltes possibilitats de ser resolt de manera exitosa.
La principal conclusió que puc extreure d’aquesta pràctica és la visió valuosa de les eines i recursos en TIC com a mediadores per a construir aprenentatge.
Arran de la inclusió de les noves tecnologies en el món socioeducatiu, s’han obert tot un món de possibilitats per a potenciar l’ aprenentatge dels nostres usuaris. Planificar una activitat educativa fent ús d’un recurs en TIC ja promou en els aprenents, de manera intrínseca un interès i una motivació vers l’activitat proposada. Per tant, tenim una part del camí guanyat. Ara queda que nosaltres, com a professionals de l’educació en fem l’altra part del camí, i siguem capaços d’ elaborar i crear activitats, fent servir els recursos en TIC activitats estimulants, a través de les quals en puguin arribar a “construir” coneixement. Per aquest motiu, penso que seria bo potenciar la formació del professorat vers els entorns TIC.
Realitzar aquesta activitat m’ha suposat un gran esforç i la inversió d’una important quantitat de temps, ja que he hagut d’emmotllar-me als horaris dels aprenents, que no assisteixen al servei on jo treballo sinó d’altres de la Fundació, i per tant treballar amb un perfil d’usuari diferent del que estic acostumada.
L’activitat elaborada ha estat molt constructiva, he buscat recolzament en les fonts teòriques i altres fonts (entitats i iniciatives dins del sector) com la base de dades KITE (tot i que sense resultats).
El problema està ben definit i adequat a necessitats i característiques dels aprenents, així com a les condicions (recursos) dels que disposa el centre on he realitzat l’activitat.
El problema, ha estat una demanda realitzada pels propis aprenents, i per tant, puc afirmar que en l’elaboració del procés vam partir d’un problema significatiu per a ells i elles.
Les TIC ens han proporcionat i han generat aprenentatge significatiu, donat que han facilitat el treball actiu, participatiu, comunicatiu, … dels participants., per tant, per a poder elaborar l’activitat he hagut de promoure tota una sèrie d’habilitats i estratègies, per dissenyar, desenvolupar i portar a la pràctica una activitat pròpiament d’ensenyament-aprenentatge.
Durant l’elaboració de l’activitat vaig basar-me a les programacions que faig servir per dur a terme la meva tasca com a educadora al centre de teràpies ocupacionals. Vaig haver de modificar-les i adequar-les al perfil d’aprenent i als continguts treballats, també al temps fitxat, molt més curt en aquest cas, i sobre tot vaig haver de emmarcar-les i centrar-les en el context teòric de l’assignatura.
Un cop ho vaig tenir clar, em vaig posar a treballar en l’exercici. Penso, arran dels resultats obtinguts, que el disseny de l’activitat ha estat molt correcte i ha resultat atractiva i motivant pels participants. Era un grup molt diversificat i tothom va seguir l’activitat sense dificultats, participant activament en ella.
Sóc conscient que, part de la motivació demanada ja la tenia, donat que l’activitat es va elaborar a partir d’una demanda sorgida de les pròpies persones participants del procés d’aprenentatge.
A l’escollir aquest perfil de persona físicament gran afectada i depenent, vaig pensar que hauria de fer una gran introducció del que són les noves tecnologies: ordinador, internet, … però tot al contrari, aquest perfil d’aprenent conviuen amb un maneig força complert del que són aquestes tecnologies i les han incorporat en el seu dia a dia.
No obstant, sí vaig acotar l’activitat per aconseguir que fos motivadora i que tothom  pogués accedir a ella; i no que tingués un nivell de dificultat massa elevat, que provoqués un rebuig per part de ningú. El nivell acadèmic d’aquest col·lectiu és bàsic, encara que funcional.
Durant l’activitat han pogut interaccionar amb les tecnologies de la informació i la comunicació, alhora que aprenien la seva utilitat en relació als aprenentatges; i penso que això és un gran pas.
Les noves tecnologies no serveixen únicament pel “divertimento”, també ens ajuden a aprendre.
En aquest procés m’ha ajudat especialment, la lectura de Jonassen. Per aquest motiu, i tal com he exposat anteriorment, no solament els alumnes han fet un aprenentatge; sinó que jo mateixa he fet un aprenentatge.
Com ha psicopedagoga m’he hagut d’enfrontar a l’elaboració d’una activitat com a objectiu final, però com a objectius inicials, he hagut de conèixer la realitat de la qual partíem: els aprenents, els seus contexts personals, les dinàmiques i interaccions… així com documentar-me àmpliament envers l’aprenentatge significatiu i les TIC. A més de dissenyar l’activitat, he actuat de dinamitzadora de les sessions, i he portat a terme l’activitat amb al recolzament d’un company que em feia de suport per a respondre a les necessitats del grup . En relació pròpiament a l’elaboració de la PAC, he redactat la PAC amb claredat expositiva. El document elaborat està distribuït en funció dels subapartats indicats en la guia de la pac per tal de fer-lo entenedor i el disseny de l’activitat està elaborat a partir d’una graella per fer més fàcil la seva lectura. Els documents gràfics afegits (audiovisual i fotografies) són clarificadors de l’activitat i del desenvolupament de les sessions. Paral·lelament, he afegit un índex generat automàticament, que facilita la lectura de la PAC. En relació a la teoria presentada en aquesta activitat, he citat correctament les fonts d’on ha estat extreta. He fet servir els conceptes claus en l’elaboració de l’informe, especialment els vinculats a l’aprenentatge a partir de problemes.
El mapa de conceptes elaborat ha estat adequat al que es demanava. Penso que he inclòs i relacionat els principals conceptes a tenir en compte en la seva elaboració, d’acord amb els materials i les activitats realitzades. Per acabar, crec que he fet una bona avaluació del disseny, objectiva i amb consciència de les errades i futures millores a realitzar en properes sessions. He extret conclusions importants per a la meva futura pràctica psicopedagògica.