DE QUINA MANERA ELS MODELS D’EXPERIÈNCIES PODEN CONTRIBUIR A L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU. 1 CAS KITE, 1 CAS DEL’AULA.

L’aprenentatge significatiu (Jonassen, Peck i Wilson -1999) es basa a la idea que el coneixement es construeix, mitjançant un procés d’elaboració, acomodació i assimilació, que pren com a base els coneixements construïts anteriorment per les persones. Per aquesta raó, es basa en experiències personals i úniques de cadascú. El coneixement s’elabora a partir de la interacció amb el món i hi ha múltiples òptiques del món. D’altra banda, el coneixement el mantenim arrelat en contextos pertinents i les capacitats o conceptes que ja tenim parteixen de contextos reals que li donen sentit. No podem ensenyar conceptes aïllats que no s’apliquin a situacions reals. Com que el coneixement no es pot transmetre, la seva construcció s’estimula si hi ha necessitat de saber. El procés de construcció del coneixements parteix de la necessitat de revisar o reorganitzar el que sabem per a adaptar-ho al medi. Com que les persones compartim un món físic amb la resta d’individus que ens envolten, quan formem part d’una comunitat d’aprenentatge els nostres coneixements i creences de l’entorn reben influència d’aquesta comunitat. No tots els significats es creen de la mateixa manera la viabilitat dels significats cal jutjar-los sobre la base de les normes socials, culturals i intel·lectuals de la comunitat on es pertany.

Els models d’experiència són un instrument útil a l’hora de promoure l’adquisició significatiu de coneixements, ja que contribueixen a l’aprenentatge significatiu. Aprenem significativament de les nostres històries o vivències, per tant, també ho fem a partir de les experiències que ens expliquen els altres. L’RBC (Cased-Based Learning) sosté que els coneixements s’emmagatzemen em la memòria de les persones en forma d’històries. Davant una situació nova, recuperem la situació més semblant a la que ens haguem enfrontat per comparar-la amb la nova, així com el que vam aprendre en aquella situació.

Aquests models m’han permet de  conèixer experiències viscudes per altres mestres- educadors/res  aportant-me mitjans per a afrontar situacions amb les quals em puc trobar.  És  a  dir, em facilita el poder  beneficiar-me de  les experiències d’altres en enriquiment propi,  perquè m’ofereix un coneixement ja existent prèviament que he d’acomodar a situacions semblants que he d’afrontar. Això em possibilita anticipar i defugir possibles dificultats imprevistes i alhora millorar les decisions i solucions precedents.

 A més, l’estudi d’aquests models m’aporta una concepció diferent a la que tenia inicialment; l’estudi de casos m’ha permès considerar apreciacions d’altres i crear una de pròpia, donant lloc a un canvi conceptual i, consegüentment, a un aprenentatge significatiu. Així, puc dur a terme un aprenentatge significatiu sense haver de tenir una experiència directa, sinó a través d’un raonament mitjançant analogies,  i redirigint la pròpia pràctica cap a una acció més funcional i significativa.

El fet de conèixer, estudiar i avaluar altres vivències semblants a les que m’enfronto i fer servir els sabers obtinguts per readaptar-los a  la meva pràctica és sens dubte símptoma de que els aprenentatges que s’estan duent a terme són de caràcter significatiu. Tal com va sostenir Ausubel perquè un aprenentatge sigui significatiu ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte relacionant-ho amb els seus coneixement previs.   

Pel que fa als casos presentats a l’aula trobo que bona part d’ells estan emmarcats dins l’educació formal. M’agradaria destacar el cas de Maria Pilar Beltran Español el tema del cas és la realització d’un programa de ràdio amb les diferents seccions (noticies, meteorologia, esport i música...) “RadioPati”.

Trobo interessant de la forma en que es tractat el tema de la comunicació a partir de la preparació de diferents seccions amb continguts variats i específics. Penso que és un tema motivador per l’alumnat. Per tant, ja tenim activat l’interès. El tema de la ràdio és un tema proper i alhora misteriós  que agrada i el fet de decidir sobre què volen comunicar, cercar informació al respecte, aportar notícies, donar-li la seva perspectiva,  inserir, falques de música, efectes... Tindran desencerts, els hauran de resoldre, aprendran nous aspectes cadascú de l’altre de forma col·laborativa, per poder finalment presentar el producte acabat,  el programa o secció. A més comptem amb la orientació de la mestra que els insinua la línia a seguir. Potenciant així, la zona del desenvolupament proper.

KITE és un exemple de coneixement compartit en xarxa, en què les persones usuàries o aprenents són, a la vegada, productors o ensenyants. Amb unes característiques determinades, com són la base de dades de casos, un sistema de cerca que permet trobar casos semblants a partir de diferents criteris i unes informacions constants com a estructura de contingut I possibilitats d’afegir-ne d’altres

A la base de dades KITE he trobat un cas que ens pot recordar a aquest però amb diferent grau de complexitat. L’alumnat que ens presenta el KITE és de més edat i  prové  de cursos superiors, per tant el grau d’elaboració del projecte és més complex.

El cas analitzat és el  2236-1. El mestre imparteix classes de cinema i encoratja als alumnes a crea un curt-metratge sobre el dia d’un objecte inanimat. Els estudiants han de seleccionar l’objecte que més els agradi i a continuació comencen a crear, idear una història per poder-la rodar.

L’alumnat compta amb recursos, com són les càmeres digitals i el programa d’edició de vídeo per tal de poder elaborar el curt-metratge. Disposen de coneixement del programa d’edició, però ara ho han de demostrar portant a la pràctica un projecte que serà visualitzat i avaluat a classe.

És un cas totalment significatiu que sorgeix d’un interès real per part de l’alumnat, donat que  duen a terme classes de cinema perquè els plau i tenen idees prèvies del tema. Es potencia la zona de desenvolupament proper, ja que dels coneixements previs dels iguals i referent, crearan el seu propi coneixement incrementant el que ja tenien  a partir de tot el que vagin fent durant el programa.

 CONCLUSIONS

La base de dades KITE és una eina que m’ha permès fer-me la idea de com es porta a terme tot un procés d’ensenyament- aprenentatge amb significat i  possibilita localitzar amb certa facilitat experiències d’altres docents.

En els casos de la base de dades KITE i també en el cas  aportat  les TIC són un recurs escaient per motivar, atreure l’atenció, activar els coneixements previs, fomentar el debat i la cooperació dels aprenents, plantejar activitats que fomentin la creativitat i la resolució de problemes...

He pogut  constatar que mestres, educadors/res, referents... han de significar-se com a facilitadors/res, guies i orientadors/res en un procés on  els coneixements no es poden transmetre sinó que cada persona els ha d’anar construint en interacció amb les altres i l’entorn on les TIC hi juguen un important paper.