DEBAT CTS Sintetitzant:

DEBAT CTS

Sintetitzant:

a) en una o unes poques frases: una nova idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu i la pràctica educativa. Argumenteu-la.

La societat i la tecnologia estan canviant contínuament, els seus valors  i per tant, l’educació ha d’adaptar-se, no ens hem de limitar a transmetre coneixement,  sinó a construir-lo, de quina manera?  utilitzant les TIC des de posicions realistes i mediades d’aprenentatge, posant en pràctica el coneixement de la fonamentació de la TE, adonant-nos que la influència de les TIC arriba a tots els àmbits de la societat i que s’enriqueix de manera dinàmica amb la retroalimentació entre societat i tecnologia.

b)  Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d’avaluació

He participat en els fils.

-       Determinismes: amb dues aportacions:  ciberbulling i les tics com a factor de risc en adolescents

PREMISA: L'assetjament escolar ha existit des de sempre en l'entorn escolar. No obstant això, des de l'aparició de les noves tecnologies i més en concret Internet, el problema s'ha estès i s’agreujat.

Potser, una de les respostes a un control escàs o nul,  per part de referents i docents, que pateixen els/les  joves i adolescents que es connecten sovint en espais socials de la xarxa és l'Assetjament Escolar;  un comportament perllongat d'insult verbal, rebuig social, intimidació psicològica i/o agressivitat física d'uns/nes  nen/nenes cap a uns altres que es converteixen en víctimes dels seus companys.

Aquest assetjament pot anar encaminat a coaccionar i obligar al o la menor a fer determinades coses que no vol, aïllar-li, insultar-li i amenaçar-li. Les conseqüències poden ser summament traumàtiques sinó s'atallen per part de la Comunitat educativa i la família.

Quan l'assetjament escolar es produeix a l'entorn de les TIC, és quan parlem de: “ciberbullying“.

El Ciber assetjament produeix un efecte devastador en les seves víctimes, soscavant el seu benestar i envaint espais molt necessaris per al menor com el seu descans o el temps d'estudi.

Conclusió: : El Ciber assetjament és un símptoma de la  impossibilitat de control,  per part de referents i docents, de l’ús que l’aprenent fa de les noves tecnologies.

PREMISA: les TIC com a factor de risc pels i les adolescents

La mateixa setmana en la qual Facebook va complir el seu setè aniversari s'ha fet públic un estudi que associa el seu ús reiterat per part d'adolescents amb diversos comportaments considerats com de risc per a la salut. Desordres alimentosos, alteració en la percepció de la imatge corporal, comportaments anòmals en relació al menjar i al pes.
No es tracta del primer estudi que vincula determinades conductes perilloses amb l'ús de Facebook o d'Internet en general.

L'estudi va consistir en un qüestionari a 248 nois de 12-19 anys sobre els seus hàbits de consum de continguts a través d'Internet i la televisió (així com del tipus de continguts). En concret els investigadors buscaven aquells continguts que promovien els models d'imatge extrems, coneguts com el model Barbie. A més els i les joves van emplenar un qüestionari sobre satisfacció personal, hàbits dietètics i d'imatge, aprimament, bulímia, autopercepció, etc.
Analitzant les dades es va observar una associació entre un major nombre d'hores en Facebook i la incidència de bulímia, anorèxia, insatisfacció física, percepció negativa de la pròpia imatge corporal, actituds negatives davant el menjar i dietes d’aprimament. L'exposició online a música i continguts de moda va mostrar unes tendències similars però amb menor impacte sobre els trastorns de l'alimentació.
En aquest cas s'ha trobat que entre els nois que més utilitzaven Facebook i altres mitjans online (música, pàgines de tafaneries...) major era la incidència de determinades conductes.
Com existeix una bretxa generacional en el tema Internet (les mares i   pares amb prou feines comencen a utilitzar aquesta tecnologia, mentre els seus fills i filles  ja són experts) molts adults tenen por de posar certs límits.

CONCLUSIÓ: és difícil exercir de referent en situacions de desnivell de coneixement i maneig de les noves eines socials d'informació i comunicació. Fent extensible aquest fet a la situació que alguns/nes docents viuen a les aules per manca d’una formació permanent i un servei d’assessorament fluït.

-       Sobre  transmissió de coneixement /Aprendre fent: amb dues aportacions:  les persones abans de tecnològiques som humanes i model tecnocrític

Des del meu rol sociodeterminista, argumento:

PREMISA: És del tot cert que les persones abans de tecnològiques som humanes.

 Encara hi ha moltes barreres econòmiques que cal passar. La majoria dels centres educatius, les escoles entre aquests, no estan preparats per un canvi que implica una presència massiva de les TIC al seu entorn, per exemple  la implementació de programes,  prou adaptats a persones amb necessitats de mobilitat i/o cognitius, acostuma a ser difícil i car pels centres de teràpies ocupacionals, centres ocupacionals, pre laborals, o de treball especial, entre d’altres, i malgrat aquest fet, fet que molts anomenen analfabetisme tecnològic o auto exclusió social,les/ els professionals continuem treballant, està clar que ha de ser el paper dels i de les educador/res, mestres o psicopedagogs/gues que no deixarem la pràctica educativa per a un royalti o un copyright i es continuarà realitzat un fet educatiu on el/la docent és  un/a guia del procés d’Ensenyament-Aprenentatge . Amb aquesta actitud  existeix el risc de promoure una educació de dues velocitats, una que tingui recursos (per a l’atenció d’un grup social amb alt poder adquisitiu, i una altra que no pugui accedir a iguals medis. Seria important per això facilitar el accés de tothom (de tots els centres).

CONCLUSIÓ: Quan les TICs siguin una eina socialitzada es podrà pensar que són un mitjà socialitzador, inclusiu i equitatiu.

PREMISA: el canvi més important: serà el que es produeixi a partir del canvi social, de la visió que la societat dels individus exercís davant les noves tecnologies.

Els canvis dràstics són difícils d’assimilar i entendre, i produeixen esquerdes per on cauen aquells col·lectius sensibles a l’exclusió.

- El canvi està en les idees. Si no canvia la manera de entendre l' educació, ja podem posar tecnologies que no hi haurà cap canvi rellevant.

- Un modelo tecnocrític. La clau està en introduir les noves tecnologies en funció de un model educatiu. És el model el que té que canviar, la concepció d'aprenentatge i ensenyament. Si canvia el model, les tecnologies podran ser un factor important de millora.

CONCLUSIÓ: un nou sistema educatiu on les noves tecnologies simplement siguin un suport més. S'han de canviar : els objectius, el rol del professorat, de l'alumnat, l' organització del currículum, l'enfocament de l'avaluació i les metodologies. Només així tindrem alguna garantia de canvi al introduir les noves tecnologies.

Si difícil va ser l’exercici de realitzar una argumentació fonamentalista  i crítica enfrontada amb els arguments del bàndol tecnodeterminista i sobre tot trobar temes que toquessin altres àmbits educatius que sortissin del marc de l’aula... no parlaré de l’exercici d’humilitat i paciència que havia de fer quan algun/a company/a em contestava argumentant  més a prop del que jo   pensava i tant lluny del que jo havia d’argumentat des del roll sociodeterministe.

Conceptes posats en relació i fortalesa de les argumentacions: Jo el que volia, era captar l’atenció no tant en l’ús de la tecnologia sinó mes aviat a l’ètica  del seu ús, i evidenciar les diferències d’oportunitats que es poden derivar.

La claredat expositiva: He fet les aportacions, tenint en compte el document sobre “L'argumentació”

Adequació de les intervencions: Penso que he adequat força bé les meves intervencions en funció del material treballat.

Treball implícit d'aprofundiment en els continguts: He recolzat les meves argumentacions en els mites i teories sobre la TE que s'expliquen en el mòdul.

Grau d'interacció i coherència: He partit de les intervencions d'altres companys/es, argumentat alguna premissa, i també seguint amb una idea d'algú altre.

Valor potencial de l'aportació: les meves aportacions han provocat que altres companys/es em contraargumentéssin, i alhora, que d'altres em recolzéssin i utilitzéssin la meva premissa com a idea a desenvolupar, per la qual cosa penso que les meves aportacions han assolit el seu objectiu.

Correcció en el nombre d'intervencions: penso que he planificat força bé el temps per tal de participar en els debats correctament.

c)  Trieu un o dos companys que destacaríeu per la seva bona participació

 Berta Bea Florensa:”... ja sigui des del rol que li pertoca (pare, mare, mestre, educador...) ha de donar els suports necessaris perquè els alumnes siguin competents en el “saber fer” i el “saber estar” també des del punt de vista de les TIC, potenciant-ne l’ús responsable i el respecte...”

Carolina Valero Hurtado: “...Accedir a un teclat no significa que desapareixeran les diferències culturals i tampoc hem de confondre tenir accés a la informació amb tenir coneixement. n’hi ha prou amb la introducció de les tecnologies per a produir transformacion Pot ser la nostra concepció del món i els mites que existeixin en la nostra cultura social i acadèmica sobre les TIC condicionen la manera de pensar de moltes persones...”