|
Entrevistadora: estic cercant experiències
d’aprenentatge significatiu on les TIC intervinguin. Voleu compartir la
vostra experiència educativa amb mi?
Educadora: i tant! De fet actualment
realitzem una activitat de comunicació on es fa un ús directe de les TIC i de
diferents eines i recursos tecnològics, que tenim al nostre abast.
Entrevistadora: m’ho post explicar amb detall?
Educadora: aquest curs hem centrat
l’activitat de comunicació en la realització d’un plafó de comunicació, que a
diferencia dels típics plafons de comunicació individuals, que fan servir
aquelles persones que necessiten uns sistemes de comunicació alternatiu i
augmentatiu, és un plafó “informatiu” on des d’un espai, com és el rebedor
del centre, tothom conflueix i pot
mirar-lo, es publiquen els diferents esdeveniments, activitats i notícies
d’interès que esdevenen a l’entitat. Amb la intenció última de que qualsevol
persona, independentment del seu nivell cognitiu, tingui possibilitats
d’interpretar les comunicacions d’aquest plafó.
Entrevistadora: i com es fan servir les TIC?
Educadora: en el centre disposem d’aparells
de filmació i fotogràfic digitalitzat, alhora tenim uns equipaments
informàtics dels que estem molt contents, ja que comptem amb 5 equips amb
pantalles tàctils ( que faciliten moltíssim el seu manegament per a segons
quines persones), alhora fem servir la connexió a internet per a cercar
informació gràfica per recolzar la informació que volem fer pública, i fem
servir diferents softwares amb els que realitzem una escriptura
d’interpretació fàcil o directament fent servir símbols o icones.
Entrevistadora:
quant de
temps dura l’aprenentatge?
Educadora: si va bé l’aprenentatge durarà
tota la vida (je... je...) ja que les persones hem d’estar predisposades i
obertes sempre a l’adquisició de nous coneixements, per tal de resoldre les
situacions del dia a dia.
Entrevistadora: bé, en referia a quant de temps
disposeu per a la realització d’aquesta activitat?
Educadora: (...ja t’havia entès.)
l’activitat està programada per a dur-la a terme en 1 hora al dia, 3 dies a la setmana durant un trimestre, ja
que cada trimestre les persones roten i fan altres activitats.
Entrevistadora: com interaccioneu amb el grup?
Quin és el vostre paper en aquest procés?
Educadora: crec que faig de
facilitadora, pauto les sessions, proporciono orientació, estímul, faig de
moderadora en els debats interns que es creen, en les delegacions de
funcions, per exemple, quan surten problemes sóc “el plan B”, ja que la
intenció primera és que el grup gestioni el treball, promociono l’autodeterminació, però també
poso límits i exigeixo resultats...
Entrevistadora: Quin grau d’implicació amb
presentat les persones participants en
el projecte?
Educadora: la implicació esta sent molt
alta. Totes les persones que hi
participen exploren i manipulen de
forma funcional amb tot allò que se’ls hi proporciona ( càmera digital,
ordinador, utilització dels softwares,
impressora, ,...) fer servir aquests recursos com a eines
facilitadores d’activitats d’aprenentatge, com ara l’elaboració de la
informació vers diferents temes, resulta molt estimulant i engrescador per a
aquest perfil de persona, ja que en altres contexts, possiblement tinguin
menys possibilitats de fer-los servir, sigui per que no en disposin o per que
no se’ls confia el seu ús.
Entrevistadora: quin grau de significació s’assoleix amb aquest
tipus d’aprenentatge?
Educadora: Cada persona partint dels seus coneixements i la
seva experiència prèvia donarà un significat o un altre a l’aprenentatge nou.
S’ha creat un espai comú de col·laboració entre els
individus del grup i la resta de companys i companyes que fan servir el plafó
comunicatiu, que com és inevitable i desitjable fan suggeriment, crítiques i aportacions.
S’ha aconseguit de potenciar i millorar l’ús de les eines tecnològiques
que tenim al centre, tant en aquestes persones com ara en els/les referents i educadors/res.
També es treballa la competència lingüística i
comunicativa, augmentant-la, reforçant-la i aplicant-la en productes
acabats fàcils i ràpids de veure i comprendre.
Vaja, que penso que el nivell de significació és
prou alt, ja que s’aprofita el potencial d’aquestes eines que cada vegada són
més properes, també per aquestes persones, per a construir aprenentatges, fàcilment aplicables.
Pensa que podran extrapolar allò que treballem aquí, quan se les trobin en el super (lector de
barres), o en el caixer ( pantalla tàctil), o en el metro ( alhora de comprar
un abonament mensual), o quan demanin hora a la seguretat social per la
web i llavors sabran prèvia adaptació,
què fer amb elles i en molts casos seran resolutius.
Entrevistadora: amb quines dificultats us heu trobat?
Educadora: sobre tot de manegament oculo-manual de la càmera
digital o l’escàner.
Hem hagut de fet tots i totes un procés
d’aprenentatge significatiu, assajant i errant, fins a aconseguir adaptar les
eines i els recursos, això és: posant suports visuals en els dispositius,
adaptant allargadors en els
disparadors, provant diferents icones/imatges fins que s’aconseguia el
resultat esperat...
Entrevistadora: hi ha prevista una avaluació del procés?
Educadora: Sí, aquesta es fa de manera continuada, ja que
s’avalua cada sessió treballada en funció d’uns resultats esperats,
prèviament descrits al programa individual de cada persona. Degut a les
característiques i necessitats de cada individu, prèviament establim els
resultats que esperem que la persona assoleixi, i preveiem els tipus de
suport que necessitarà per a aconseguir-ho. Si funciona mirem d’oferir-li un
suport menys intens, fins que la persona arriba al seu nivell màxim d’autonomia,
amb el mínim suport.
I pel que fa a l’activitat en sí, mirem de realitzar
sondejos individuals per saber el grau d’acceptació de cada activitat, i els
registres de resultats esperats individuals,
de cara a tornar-la a realitzar o no el curs vinent.
Entrevistadora: moltes gràcies jo també he aprés molt amb la
vostra experiència.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario